Marxa Cicloturista

Hi ha moltes llegendes, sobretot en la Catalunya vella, on les protagonistes són aquestes dones d´aigua, envoltades de mite, rondalles, llegenda i misteri.
A Banyoles i comarca se les coneix com "LES GOGES", però arreu les podem trobar com aloges, dones daigua, encantades, encantats o encants, filadores, Maria Enganxa, llufes, paitides, nimfes o nàiades, entre d´altres.

De fet, la tradició de les dones daigua és tan vella com la mateixa cultura grega. Segurament, el seu inici l´hauríem de buscar en les nimfes -les divinitats mortals que la mitologia grega els atorga el poder fecundador de la Natura: belles jovenetes alegres, nues o gaire bé nues, que dediquen la vida a cantar i ballar.
Malgrat que les goges són tingudes per a bones, els seus tractes amb homes o dones generalment han acabat malament (sobretot pels primers). Poques persones les han vistes i pocs homes han aconseguit casar-se amb una d´elles i fer perdurable la seva unió (per les difícils condicions que elles imposen). Amb sort, però, se les pot veure com es pentinen amb pintes d´or mentre s´emmirallen a l´aigua i canten dolces melodies. I aquell que les sent és atret per la música i no pot resistir els seus dolços cants; llavors, hi ha el perill que les aigües xuclin d´infeliç que queda encantat per sempre més, mentre se senten arreu les rialles de benvinguda que li donen les goges.
Conta la rondalla que a l´interior de les baumes s´hi troben els rics palaus de les goges, fets de marbre i d´alabastre, plens d´or, plata, perles, diamants i tota mena de joiells. Tanmateix, són palaus amagats al visitant per una malla fina i imperceptible, filada amb fil d´or per les mateixes goges a la vora de l´estany de Banyoles i teixides amb telers de cristall i llançadores de bori.

Conten també que les goges celebren grans festes dins els esborancs de Les Estunes tocada la mitjanit (ja que de dia resten invisibles). Durant aquestes festes surten grans raigs lluminosos dels beis i, si és nit de lluna plena, després de cantar i ballar, les goges surten a continuar les danses, a filar, a fer bugada o a emmirallar-se a les aigües tranquiles de l´estany. També de nits solen estendre al defora les seves robes, blanquíssimes com la neu. El mortal que aconsegueix fer-se amb una d´aquestes peces té, llavors, la vida resolta, amb riquesa i felicitat assegurades.
Aquest esperit màgic al voltant de l´estany de Banyoles i de les "goges" que habiten les seves rodalies, es el que els organitzador de la Marxa de les Goges volen oferir a tots aquells intrèpids que vulguin endinsar-se en el mon també màgic dels paratges i carreteres que les nostres misterioses amigues tenen sota el seus dominis.

EDICIO 2009

Després de l'acceptació de la marxa per part d'uns 350 participants en les dues primeres edicions, els del Club Ciclista Banyoles ens sentim molt contents, però no ens donem pas per satisfets i seguim en el propòsit que els participants gaudeixin de la bicicleta i disposin en la marxa de tot allò que els pugui fer falta.

La novetat més destacable de l'edició 2009 és el canvi de data: es passa a fer-la el diumenge 17 de maig en comptes del primer dissabte de juliol. Pel que fa al recorregut, es manté el mateix de l'edició de 2008 ja que l'experiència ha demostrat que la modificació respecte al 2007 ha estat un encert. Hi haurà doncs un itinerari comú en tots dos recorreguts fins l'arribada a Banyoles, lloc on es bifurcarà entre recorregut curt i llarg.

A aquelles persones que encara no hi hagin participat els podem dir que l'itinerari de la marxa és molt interessant i passa per paratges molt bonics i agradables de fer amb bicicleta, tot i la duresa d'alguns trams. Es comença travessant territori del Pla de l'Estany cap a l'Empordà, passant per Esponellà, Crespià, Navata, Lladó, Cabanelles i un tram de la pujada a la Mare de Deu del Mont, ja en la comarca de la Garrotxa, on es desvia cap a Beuda. Es continua cap a Besalú i per un seguit de carreteres locals de la zona de l'Alta Garrotxa s'arriba a Olot. Segueix cap a Santa Pau, en plena zona volcànica, i cap a Mieres per arribar novament a Banyoles. En aquest punt es produeix la bifurcació entre els dos recorreguts de la marxa: els participants en el trajecte curt aniran directament a la zona de la Draga (punt de sortida) i els del trajecte llarg afrontaran la pujada a Rocacorba, un port de quasi catorze km en què el sis últims tenen un pendent mitjà del 8,5% i trams sostinguts del 10,5%. Fins i tot els més forts hauran d'utilitzar la corona més grossa i, qui en tingui, el tercer plat. L'ascensió està senyalitzada a cada punt quilomètric amb informació del pendent del km següent, altitud i distancia al punt culminant.

Un cop a dalt, els participants a la marxa llarga hauran d'adreçar-se pels seus mitjans propis, amb compte i sempre per la dreta, cap el punt de sortida on hi haurà tots els serveis de dutxes, avituallament i lliurament del diploma de participació.

Tot i que, pel canvi de data, s'espera molta menys calor, es mantindran els mateixos punts d'avituallament i es procurarà que estiguin ben assortits de beguda i menjar per tal de satisfer adequadament les necessitats dels ciclistes. També s'intensificaran les mesures de seguretat on calgui.

Així doncs, amics ciclistes, un any més, els del C.C. Banyoles us animem a estar amb nosaltres el proper 17 de maig. POSA UNA GOJA A LA TEVA BICI!